Notícies
Jornada de reflexió “Lliçons apreses després de la DANA de València” a la Universitat de València
- 28 d’octubre 2025
- Meteorologia i Climatologia
La coordinadora de l'àrea de Meteorologia i Climatologia del CEAM, Samira Khodayar Pardo, obri la jornada “Lliçons apreses després de la DANA de València”, organitzat per la Universitat de València, la Escola Europea de Pensament Lluís Vives i la Càtedra de Canvi Climàtic.
La trobada, coordinat pel catedràtic emèrit de Geografia Humana Joan Romero i la catedràtica de Geografia Física Ana Camarasa, va reunir experts de la comunitat científica, representants dels poders públics, actors econòmics de la regió, servicis públics essencials i membres de la societat civil.
Durant la seua intervenció, “Una reflexió climàtica sobre el passat amb la mirada posada en el futur”, *Samira *Khodayar va destacar que l’esdeveniment extrem d’octubre de 2024 va actuar com un “espill de vulnerabilitats acumulades” a la regió mediterrània, recordant que “el canvi climàtic és una realitat estructural que amplifica els riscos existents de la nostra regió”.
Va subratllar a més que “el Mediterrani ha passat de ser un moderador climàtic a un amplificador d’extrems”, amb fenòmens cada vegada més freqüents i intensos —inundacions, precipitacions torrencials, incendis, sequeres o onades de calor—, en el que va denominar la “paradoxa del Mediterrani”, on l’aigua “o escasseja o desborda”. Va recordar que “cada fenomen extrem té un ressò econòmic i humà i els impactes es propaguen per les cadenes productives i socials, evidenciant la interdependència dels sectors.”
La investigadora va assenyalar que les tendències actuals són continuistes, encara que augmenta la variabilitat interanual, alternant-se amb major intensitat anys molt secs i molt humits, i creixent la probabilitat de precipitacions extremes, especialment en el litoral nord.
Per part seua, la professora Ana Camarasa va explicar com el cicle hidrològic s’està accelerant a causa del canvi climàtic, provocant inundacions llampec (flaix floods) que reduïxen la capacitat del sòl per a absorbir l’aigua i augmenten l’escorrentia superficial, amb menor disponibilitat del recurs i menys temps de reacció davant emergències.
L’adjunt al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Teodoro Estrela, va destacar la magnitud excepcional dels cabals registrats durant la DANA, que van superar àmpliament les previsions: “les estimacions indiquen que van circular 3.200 m³ per segon, quan els escenaris a 500 anys preveien un màxim de 1.200”.
El catedràtic emèrit Joan Romero va subratllar la necessitat de repensar la gestió del territori i recuperar el respecte al risc natural en un dels territoris més vulnerables del món enfront del canvi climàtic.
El seminari va posar en relleu la importància de la ciència com a ferramenta essencial per a la presa de decisions. En paraules de la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba, “la ciència no és un luxe, és una necessitat”.
