Notícies
La ciència ambiental tarda una mitjana de set anys a incorporar-se a les polítiques internacionals
- 11 de setembre 2026
- Investigació Forestal
Un estudi realitzat en el marc de la Unitat Mixta CEAM–UA analitza les barreres que separen el coneixement científic de les polítiques ambientals i de la seua aplicació efectiva.
Aquesta investigació, liderada per Luna Morcillo i amb coautoria de personal investigador de l´Àrea d´investigació Forestal de CEAM i del Departament d’Ecologia de la UA, analitza quant tarda el coneixement ecològic a traslladar-se a les polítiques ambientals i fins a quin punt aquestes polítiques es tradueixen posteriorment en resultats efectius.
L’estudi, publicat en Cell Reports Sustainability amb el títol Quantifying the gap from scientific evidence to environmental policy and implementation across scales aborda dues bretxes fonamentals: l’existent entre ciència i política i la que separa la formulació de polítiques de la seua implementació.
Set anys per a passar de la ciència a la política
L’equip va analitzar l’aparició de diferents conceptes ecològics en la literatura científica i la seua posterior incorporació als principals convenis ambientals de les Nacions Unides. Els resultats mostren que, de mitjana, transcorren al voltant de set anys fins que aquests conceptes s’incorporen a les polítiques internacionals. Els conceptes més antics tendeixen a presentar retards menors, mentre que la seua incorporació depén en gran manera de la coincidència entre les agendes científica i política.
Els resultats qüestionen així la idea que generar evidència científica siga suficient perquè aquesta es traduïsca automàticament en decisions polítiques.
Dels acords internacionals a l’acció
El treball també analitza què ocorre una vegada establits els compromisos ambientals, utilitzant la biodiversitat com a cas d’estudi. Els resultats mostren que l’efectivitat de les mesures de conservació augmenta a mesura que es redueix l’escala d’implementació, i és major a escala local que a escala global.
Aquest resultat posa de manifest que establir grans objectius internacionals és necessari, però no suficient: el seu èxit depén que puguen traduir-se en mesures concretes, recursos i actuacions adaptades al territori.
Acostar ciència, política i gestió
Els autors plantegen que reduir aquestes bretxes requereix avançar cap a models de coproducció de coneixement, en els quals el personal científic, els responsables polítics, el personal gestor i altres actors implicats participen des de les primeres fases de definició dels problemes i de les solucions.
En un context d’acceleració del canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat, el treball destaca que el repte no consisteix únicament a generar coneixement científic sòlid, sinó també a aconseguir que aquest arribe amb més rapidesa a la presa de decisions i es transforme en accions efectives.
La investigació s’ha desenvolupat en el marc de la Unitat Mixta d’Investigació Universitat d’Alacant–CEAM, que articula la col·laboració científica entre la Fundació Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) i el Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant.
Article: Quantifying the gap from scientific evidence to environmental policy and implementation across scales
Cell Reports Sustainability
https://www.cell.com/cell-reports-sustainability/fulltext/S2949-7906(26)00200-4
