Notícies
Conéixer per a previndre: claus científiques per a la gestió i recuperació dels ecosistemes mediterranis
- 31 de juliol 2026
- Investigació Forestal
Àrea d'Investigació Forestal del CEAM analitza l'impacte ecològic de l'incendi de La Vall d'Uixó i prepara l'avaluació de les zones cremades.
L’estiu de 2026 torna a ser notícia per la magnitud dels impactes socials i ambientals dels incendis forestals. Als exemples dels incendis dels Gallards, Cinc Viles, la Mierla, Sierra Oest i Burgohondo, se li suma el gran incendi de La Vall d’Uixó, una situació que revela un problema fins ara sense precedents1. La combinació de condicions meteorològiques extremes com a calor i sequera al costat de paisatges homogenis, amb elevada continuïtat del combustible, afavoreix estos incendis de gran magnitud. Per tant, esta nova realitat en els ecosistemes mediterranis converteix el problema en un repte que s’ha d’afrontar des d’una visió integradora i multidisciplinària basada en tot el coneixement científic disponible.
L’encara actiu incendi de La Vall d’Uixó declarat el 25 de juliol ha afectat unes 9600 hectàrees fins al dia 29 de juliol. D’esta superfície, el 43% està inclosa dins del Parc Natural de la Serra d’Espadà, un espai protegit on la diversitat d’hàbitats conviu amb alguns aprofitaments tradicionals com l’extracció de suro2 i és un emblema ecològic del nostre territori. Quant a las principals formacions vegetals afectades fins ara, un 40% correspon a pineda, un 30% a matoll i un 10% a sureda.
El grup d’Investigació Forestal del Centre de Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), centre d’Investigació pertanyent a la Generalitat Valenciana que forma una Unitat Mixta amb la Universitat d´Alacant, treballa des de 1992 en temes vinculats a l’ecologia del foc, l’avaluació d’impactes combinats d’incendis i sequeres en els ecosistemes forestals, així com en la restauració ecològica després d’incendi. Els resultats obtinguts pel CEAM al llarg d’aquesta trajectòria apunten que la resposta de la vegetació després d’un incendi dependrà de la severitat del foc, de la meteorologia prèvia i posterior, especialment la sequera, de les característiques prèvies de l’ecosistema i del seu historial de pertorbacions.
En este context, s’ha desenvolupat la plataforma POSTFIRE, un sistema de suport a la presa de decisions per a la gestió de muntanyes afectades per incendis forestals (https://postfire.es/). Esta aplicació permet avaluar l’impacte ecològic de cada incendi, arreplegar dades de camp, calcular i visualitzar la severitat del foc i fer un seguiment de la regeneració, a més de consultar cartografia i documentació associada. Amb tot això, POSTFIRE és capaç de suggerir accions que milloren i augmenten l’efectivitat de la gestió de les zones cremades.
En la contextualització de les condicions de la vegetació prèvies a l’incendi, les nostres anàlisis usant l’índex de teledetecció NDVI (indicador de la verdor de la vegetació com proxi de vigor) indiquen una elevada susceptibilitat ja que la vegetació de l’àrea cremada, abans de ser afectada pel foc, havia perdut verdor de manera considerable des del mes d’abril , a pesar que en la primavera de 2026 partia d’un millor estat respecte als anys previs més secs (Fig. 1). Estes diferències en verdor estan lligades a les abundants precipitacions concentrades en les estacions prèvies i que han pogut influir en un major desenrotllament de vegetació de les nostres muntanyes, en alguns casos de vegetació herbàcia. Concretament, des d’abril a juliol de 2026 el NDVI en la zona cremada ha caigut un 38% .
De manera similar, avaluant l’evolució de la humitat de la vegetació amb l’índex NDMI hem observat que a la primavera de 2026 també es partia de valors més alts d’humitat que en 2023 i 2024. Este índex ha mostrat, des d’abril de 2026, un descens del 51% (Fig. 2).
Estes característiques de la vegetació han pogut influir en què la severitat de l’incendi haja sigut molt alta en un 16% de la superfície, segons les nostres estimacions provisionals (Fig. 3). A més, cal destacar que existeixen zones afectades per l’incendi actual que ja van ser afectades per un incendi previ ocorregut a Artana en el 2016, que va afectar 1534 hectarees3 i l’informe d’impacte del qual pot consultar-se en la plataforma POSTFIRE (https://postfire.es).
Una vegada extingit l’incendi es necessitarà una avaluació de camp exhaustiva que determine les possibles conseqüències del foc en la regeneració vegetal i risc erosiu de tota esta complexa xarxa d’interaccions entre severitat, recurrència, composició de la comunitat vegetal, condicions meteorològiques, etc. Esta fase suposa el primer pas per a identificar els impactes ecològics del foc i dissenyar actuacions de gestió i restauració. En tot este treball estarà centrat l’equip de l’Àrea d’Investigació Forestal de la Fundació CEAM des de la pròxima setmana per a tractar d’aportar la seua experiència i coneixement, la qual cosa se sumarà a la labor fonamental d’altres equips de treball perquè, en conjunt i des d’una perspectiva multidisciplinària, oferim anàlisi i solucions prioritàries per a adaptar els ecosistemes mediterranis a les amenaces actuals i futures del canvi global.
