CEAMET
Valencià
Castellano
UVI > Radiació UV

La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana i l'àrea de Meteorologia i Dinàmica de Contaminants de la Fundació CEAM han desenvolupat un sistema de vigilància de la radiació UV a la Comunitat Valenciana. Diàriament s'elaboren previsions de l'índex UV a la Comunitat Valenciana per als pròxims tres dies. També s'aporta informació addicional sobre la radiació UV, els seus efectes sobre l'home i algunes mesures de prevenció.

Sobre la radiació ultravioleta
La radiació ultravioleta és una part de l'espectre electromagnètic (Figura 1). Es poden distingir tres zones, definides en funció dels efectes que produïx sobre els sers vius:
UVC (100-280 nm)
UVB (280-315 nm)
UVA (315-400 nm)
Afortunadament, la radiació UVC solar és totalment absorbida per l'atmosfera, ja que en cas contrari no seria possible la vida en la Terra. La part corresponent a la UVB és la que més afecta els éssers vius encara que tan sols un 10% arriba a la superfície terrestre. El restant 90% és absorbit per l'ozó atmosfèric. La radiació UVA arriba majoritàriament al sòl i també desencadena efectes biològics encara que per a dosi molt majors que la radiació UVB. Per tant, la radiació solar ultravioleta que arriba a la superfície terrestre està composta principalment per radiació UVA i una xicoteta proporció de radiació UVB. La principal font d'exposició de la radiació UV és el Sol, encara que també hi ha altres fonts artificials usades en la indústria o el comerç com els llums de bronzejat.
Factors atenuants
Els principals factors que afecten els valors incidents a nivell de sòl són (Figura 2):
  • Altura solar o elevació del Sol sobre l'horitzó. Varia segons el dia, hora o latitud. Els majors nivells de radiació UV es registren quan el Sol està més alt, o siga, al migdia i durant els mesos d'estiu.
  • Latitud. El nivell de radiació UV augmenta a l'acostar-nos a lèquador (cap al Sud en l'hemisferi Nord).
  • Nuvolositat. La radiació UV travessa els núvols alts. En eixe cas augmenta el risc de cremades per sobreexposició ja que la radiació infraroja sí que s'atenua i per tant disminuïx la sensació de calor. No obstant això, els núvols baixos disminuïxen notablement la radiació UV.
  • Altitud del terreny. Cada 300 m d'altura sobre el nivell del mar s'incrementa la radiació UV en un 4%.
  • Ozó. L'ozó estratosfèric absorbix part de la radiació UV i és el principal factor atenuant. Els nivells d'ozó presenten un patró periòdic anual amb un mínim a la tardor i un màxim a la primavera en l'hemisferi Nord.
  • Reflexió del sòl o albedo. Augmenta els nivells de radiació UV i és un factor rellevant en el cas de neu fresca ja que reflectix un 80%. En el cas d'arena la reflexió és superior al 25%.
  • Dispersió atmosfèrica. És molt important en el rang UV. Aproximadament un 50% de la radiació UV que arriba al sòl ho fa en forma de radiació difusa, és a dir, en altres direccions diferents de la que prové directament del Sol.
Efectes biològics sobre l'home
Podem distingir entre els efectes nocius que es produïxen a curt o llarg termini. Entre els que es produïxen a les poques hores de l'exposició solar tindríem el bronzejat de la pell i l’eritema o cremada solar. A llarg termini es poden produir danys en la pell, els ulls o el sistema immunològic. Entre els efectes beneficiosos es troben la síntesi de vitamina D i el tractament d'algunes malalties com la psoriasi o èczemes i ha de realitzar-se sempre baix supervisió i tractament mèdic.
Com avaluar els efectes de la UVB sobre l'home
La radiació UV és la que més efectes nocius produïx en els sers vius i l'efecte més comú és l'eritema o cremada solar. Per tant, una forma d'avaluar i quantificar la radiació UV que afecta l'home és calcular la radiació ultravioleta eritemàticament activa (UVER, Figura 4) que es calcula tenint en compte la radiació UV que aconseguix la superfície terrestre ponderada amb l'espectre d'acció eritemàtic (Figura 3) que és la resposta de la pell a l’eritema. Esta resposta és major per a longituds d'onda més curtes, menors de 315 nm i, per tant, corresponents al rang UVB.
Figura 3. Espectre d'acció eritemàtica Figura 4. Corba d'irradiancia solar: Espectral a nivell del sòl (.......); espectre d'acció eritemàtic ( _____ ); convolució d'ambdues corbes que proporciona la UVER)(----)


Comparteix aquesta página